Finestrals de memòria
Arrels de futur.
Els anys que van sembrar
el Montblanc d'avui.
Aquesta exposició obre els finestrals de la memòria per deixar entrar la llum d'un temps que encara ressona. S'hi presenta una selecció de fotografies, majoritàriament inèdites, que van des de les primeres dècades del segle XX fins a la dècada de 1970.
Les imatges retraten la força de l'activitat agrària, la tenacitat en la recuperació d'espais històrics i altres moments de la vida quotidiana.
Un conjunt de fotografies que ens ajuden a entendre les arrels del Montblanc que coneixem avui.
L'empremta agrària
Ja des del segle XII, l'activitat agrària ha estat un dels principals eixos vitals i econòmics de Montblanc. La vinya, el blat i el treball manual han escrit pàgines decisives de la seva història.
El segle XVIII marca l'inici d'una recuperació sostinguda després de guerres, epidèmies i males collites.
No obstant això, és al segle XIX quan esclata una veritable transformació: arriben noves vies de comunicació com la carretera a Reus i el ferrocarril. Montblanc viu un auge demogràfic i econòmic i la vinya substitueix els cereals i esdevé pràcticament monocultiu.
Tanmateix, el somni vinícola es trenca amb l'arribada de la fil·loxera el 1893. La crisi és profunda i Montblanc entra en una llarga letargia.
A començament del segle XX, s'intenta pal·liar la crisi mitjançant el cooperativisme. El Sindicat de Vinyaters es constitueix l'any 1919 i dos anys més tard ja té enllestit l'edifici de la cooperativa. La Guerra Civil Espanyola, però, provoca un nou estancament i no fou fins a la dècada dels setanta quan comença una recuperació industrial i cultural.
Avui dia, els vins elaborats a la Conca de Barberà tenen Denominació d'Origen i compta amb una extensió de 3.800 ha de vinya i una producció mitjana de 150.000 hl de vi.
La vida quotidiana
Montblanc és molt més que pedra i història, és una vila que s'ha mantingut viva gràcies a la seva gent.
Al llarg dels segles, la vida quotidiana ha estat un fil invisible, però ferm, que marca l'evolució del poble: des dels temps de màxima esplendor medieval, quan Montblanc arribà a ser la setena vila més poblada de Catalunya, fins al creixement demogràfic del segle XIX, impulsat per la vinya, el comerç i les millores en les comunicacions.
De fet, el municipi de Montblanc arriba al seu màxim històric de població l'any 1860, amb 6.628 habitants, durant el període conegut com la Febre d'Or. Amb l'esclat econòmic, arriben nous habitants, es reconstrueixen moltes cases, se n'edifiquen de noves i s'omplen els carrers. Actualment, la població montblanquina supera els 7.500 habitants.
Quan la fil·loxera arrasa les vinyes el 1893, hi ha un empobriment general de la població, ja que l'economia local se sustentava gairebé exclusivament amb el conreu de la vinya i la producció vinícola.
Un cop passada la Guerra Civil i el període de postguerra, ja als anys setanta, la industrialització i l'expansió urbana marquen un nou gir, mentre les institucions democràtiques i una societat civil activa recuperen el pols cultural i patrimonial.
El pas del temps no ha esborrat l'ànima d'un poble, que continua viva en les tradicions, en la mirada de la seva gent i en cada racó que parla de qui som.
La recuperació dels espais
Hi ha llocs que parlen i Montblanc en té molts: esglésies, places, portals, baluards i carrers són escenaris d'un poble que mai no ha deixat d'evolucionar.
Entre tots els símbols que identifiquen Montblanc, la muralla medieval n'és un dels més significatius. Fou erigida sota l'impuls de Pere III el Cerimoniós, com a element defensiu a la guerra contra Castella. Fou destruïda segles més tard durant la guerra dels Segadors i juntament amb ella també caigueren esglésies, torres i cases.
A mitjan segle XX, enmig d'un context advers, s'encén una llum: El 1943, Josep M. Abelló accedeix a l'alcaldia i impulsa accions decisives per a la recuperació del patrimoni arquitectònic.
L'any 1947, el Ministerio de Educación Nacional declara Montblanc Conjunto Monumental y Artístico, incloent-hi no només la muralla i el nucli antic, sinó també espais emblemàtics com el convent de la Serra, l'església de Sant Francesc, l'hospital de Santa Magdalena i el Pont Vell.
Aquesta declaració, lluny de ser un punt final, és el començament d'una lenta però constant restauració: pedra a pedra, Montblanc ha anat recuperant els seus espais, no només com a paisatge físic, sinó com a escenari de vida compartida.
Agraïments
Família Civit Ribé
Família Farré Tarragó
Família Cortès Casas
Ramon Requesens
Judith Cortès Villaroya
Albert Tarragó
Brigada de l'Ajuntament de Montblanc
Fons documentals
Fons Anton Moix
Fons Ajuntament de Montblanc
Fons Ferran Sancho
Fons Vicenç Baldrich
Col·lecció de fotografies de l'ACCB
Col·lecció de postals de l'ACCB
Mapa amb les diferents localitzacions de l’exposició “Finestrals de Memòria”